EL REPTE D'EN MARCVS 14-02-17

Aquesta entradeta la dedico a la doctora Carreras que em va tractar la hormona del creixement, El doctor Ballarin que em tracta el tema del ronyó, El psiquiatre Alcázer i la treballadora social Montse i l'infermera Isabel , sobretot m'oblidava del psicoleg Jordi del SEMS-DI. i els meus monitors Sergi Riquelme i Adolf Garcia i a la meva monitora ajudant Patricia.I sobretot m'oblidava del psicoleg Jordi del SEMS-DI,. Els hi dedico aquest capitol perque es un capitol curiós de la meva persona. Ho dedico a totes aquelles persones que estimo realment, Per a tu Mare, germaneta, Aurora, Pili, Eva i Nati , entre altres.

Vaig neixer un dia 17 de setembre del 1986, amb luxació de caderas, i no m'ha pregunteu vaig anar a parar a incubadora recien nascut. Despres vaig tardar a parlar, nomes parlar amb signes i paraules dificils de reconeixer, pero potser m'entenien amb gugu gaga. Vaig anar a molts logopedes, la vocal u no la deia del tot correcta m'enrecordo. Als 8 anys vaig anar amb psiquiatres i psicolegs al Hospital Sant Rafael. I de mes gran , feia terapies de grup pero tot i aixi teniem problemes a casa, vaig ingressar a la UCA a Sant Boi quan anava a ACIDH A L'ESPLAI.Als 16-17 anys, amb prenia molta medicació estan alla vaig tenir un pelea amb els pares, geneticament no trobavem quina enfermetat patia.

Fins els problemes continuen fins avui en dia, m'han ingressat a Sant Pau per un mes i mig (recordo), el meu repte es la lluita contra el Sindrome de Dent tipu 2. La lluita no descansarà, fins una millora.

Sé que no hi haurà cura, pero el repte tambe es millorar d¡aqui uns anys, tenir parella , formar alguna cosa, i esta estable, pero per aixo vull lluitar,lluitar contra el Sindrome de Dent tipu 2.

Si he Nascut sera per viure no morir, i si fem cas i diem es una enfermetat, ens pensem que te cura, i aixo es un sindrome , es impossible que tingui cura, be geneticament, es una mutacio del cromosoma X, i per aixo Eva Gimenez i Nacho no podran tenir mai un medicament de rescat ni de curació, perque el sindrome de Dent, be d'una mutacio genetica del cromosoma X.

Eva te un repte i no es podrà complir, i em sap molt greu dir-te, que la meva ajuda es dir-te ho sento, pero la meva resposta es que te cura, i si te empenyes en que te cura, perdras tot tipus de persona fins i tots aquells que t'adonat suport.

Eva lluita, dona suport a altres families que pateixen el sindrome de Dent, pero lluitis per una cosa impossible de curar, per un medicament que no existirà.

Avui en especial el dedico a la doctora Carreras, perque avui fa anys de l'hormona del creixement.Per a tu doctora, per molts anys hormona!