Dislexia i Tdah. Que son i quins sintomes pateixen?

DISLEXIA I TDAH : COM PATEIXEN ?

Ja que aviat celebrarem el nostre 4rt aniversari del blog, tambe ho celebrarem en el facebook, Twitter personal, etç.

Parlem avui de la DISLEXIA.

QUE ES LA DISLEXIA?

CONSELLS ÚTILS

DIFERENCIA AMB TDAH?

QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?

La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel.lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel.ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.

Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel.ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Exigir, doncs, a una persona que pateix Dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel.ligència i capacitat intel.lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.

LA DETECCIÓ PRECOÇ DE LA DISLEXIA

Aquests són alguns dels senyals d’alerta per als pares i professors

• Hi ha una discrepància entre la capacitat del nen o nena i les seves habilitats per aprendre a llegir i escriure. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, …
• Aquests nens tenen dificultats lingüístiques, sobretot fonològiques: els costa molt formar o trobar rimes, compondre paraules, o descompondre mots en síl.labes. Sovint deformen paraules, ometen, confonen o substitueixen sons i les seves grafies corresponents.
• Apareixen trastorns en els processos maduratius com ara la percepció, la psicomotricitat i l’atenció. Tan aviat treballen amb una mà com amb l’altra, tenen dificultats per agafar correctament el llapis i per retallar, presenten un traç insegur, problemes d’orientació (dreta/esquerra, davant/darrere, etc.), triguen a aprendre a fer nusos i llaços, tenen dificultat per seguir un ritme, . . .
• També presenten dificultats en l’ús del temps: matí/tarda/nit, ahir/avui/demà, …
  Poden tenir confusions en l’ordre i la seqüència, per exemple, en els dies de la setmana, els mesos de l’any, etc. Els falta habilitat en àrees instrumentals bàsiques: en el càlcul poden confondre la suma amb la resta. Els costa l’automatització dels aprenentatges, per exemple, memoritzar, reproduir o aplicar les taules de multiplicar.
• Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: el que aprenen avui potser no ho recorden demà.
• Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes, dels jocs i dels treballs: s’obliden els llibres, per exemple, o no recorden anotar els deures a l’agenda.
• Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides: “tanca la porta, agafa els colors i pinta el dibuix”.
• Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics immediatament després d’haver-los corregit.
• Necessiten més temps que els altres alumnes per ordenar les dades i acabar els treballs.

LA DISLEXIA A SECUNDARIA

Aquests són alguns dels senyals d’alerta per als pares i professors:

• Hi ha una discrepància entre capacitat de l’alumne i el seu rendiment en els estudis. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, desinteressada, i fins i tot conflictiva …
• Tenen dificultats lingüístiques (sobretot fonològiques): formar rimes, descompondre mots en síl.labes. Sovint deformen paraules, ometen, confonen i substitueixen sons, els costa discriminar la síl.laba tònica.
  Tenen dificultats en l’ús del temps: matí / tarda / nit; avui / demà / ahir,… Confusions en l’ordre i la seqüència: dies de la setmana, mesos de l’any, etc.
• Apareixen trastorns en processos maduratius, com ara la percepció, la psicomotricitat i l’atenció. Traç insegur, problemes d’orientació (dreta / esquerra,… ), dificultat per seguir un ritme, etc.
• Falta d’habilitat en àrees instrumentals bàsiques: errors en el càlcul. Els costa l’automatització dels aprenentatges.
• Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: “el que saben avui no ho recorden demà”.
• Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes i del treball: s’obliden els llibres, l’agenda, etc.
• Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides.
• Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics moments després d’haver-los corregit.
• Necessiten més temps que la resta d’alumnes per ordenar les dades, llegir enunciats, acabar els treballs o els exàmens. El tipus de lletra, la qualitat de les fotocòpies, la disposició de la informació a la pissarra, tenen més importància per a ells que per als altres alumnes.
• Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens els és fonamental.
• Les matèries que es basen en l’estudi dels apunts de classe els suposen un greu desavantatge, ja que els seus apunts solen ser poc clars o incorrectes

QUE ES EL TDAH ?

TDAH son las siglas de Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad4. Se trata de un trastorno de carácter neurobiológico originado en la infancia que implica un patrón de déficit de atención, hiperactividad y/o impulsividad, y que en muchas ocasiones está asociado con otros trastornos comórbidos.1-2

Es fundamental para el diagnóstico de TDAH evaluar que estos síntomas nucleares que hemos comentado (déficit de atención, hiperactividad e impulsividad) se presenten:

1. desde una edad temprana: antes de los 12 años1.

2. con una intensidad y frecuencia superior a la normal para la edad y la etapa de desarrollo del niño.

3. que deterioren o interfieran de forma significativa en el rendimiento del niño en dos o más de los ámbitos de su vida: escolar o laboral, familiar y social. 1-2

4. no ser causados por otro problema médico, un tóxico, una droga u otro problema psiquiátrico.3

Pese a que pueda existir sospecha clínica en niños de menos de 6 años el diagnóstico de TDAH requiere haber superado esta edad. Además, es frecuente que el TDAH se reconozca en los niños cuando comienza la educación primaria, coincidiendo con dificultades en el rendimiento escolar y la presentación de disfunciones sociales

No nomes les malalties minoritaries son importants donarlis un repas i una importancia investigació sino que aquestes enfermetats com  DISLEXIA I TDAH Tambe es bo investigarles i saber mes d'elles, les mentals o les fisiques son el mateix temps importants investigarles. Desde aqui teniu el meu suport nois i noies que patiu aquestes malalties mentals i fisiques.